top of page
DESIGN OF A CATALAN TEACHING UNIT
Succulents
In the current page you will find the proposal of a teaching unit carried out in my internship in school at Catalonia. As you will see the teaching unit is planed in Catalan, due to the fact that the school does not work by CLIIL.
PROJECTE: A LA PELL D'UN AGRICULTOR
I. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
El projecte que s'explica a continuació, ha estat creat per Helena Bueno amb el suport de la mestra de l'escola on s'ha implantat i de la tutora de la universitat que ha supervisat aquest.
Com bé podeu apreciar a continuació, aquest projecte és interdisciplinari, ja que es treballa l'agricultura, que és el tema principal, des de tres àrees d'ensenyament diferents. Tot i que l'àrea principal és la de Medi Natural i Social, també es treballen aspectes artístics de l'àrea de Plàstica i l'ús de la correcta terminologia en l'àmbit de Llengua Catalana.
El projecte està dissenyat per a alumnat de quart de primària. Considero però, que aquest projecte es podria adaptar a qualsevol altre nivell, sempre que s'adaptessin les activitats que es realitzen.
La pregunta que bou el projecte és "Com podem convertir-nos en bons agricultors/es?". Aquesta va ser triada pela mateixos alumnes a la primera sessió quan es feia una activitat per saber quins eren els coneixements previs i els interessos que tenien pel que al projecte. A continuació trobeu una part de la taula de planificació del projecte, que us aportarà una idea general per saber en què consisteix i quins aspectes es treballen.
​
Un cop presentada la idea general del projecte, a continuació es detallaran les sis sessions en les quals es realitza el projecte. Abans però cal saber que aquesta programació ha estat realitzada tenint en compte que cada una de les sessions té una durada d'una hora i mitja.
En els següents botons trobareu en primer lloc, la taula de programació amb tots els aspectes involucrats en el projecte de l'agricultura i en segon lloc una esquemàtica presentació sobre el projecte. De manera, que si no voleu anar llegint en el blog, sessió per sessió, aquests dos elements us donaran una idea sobre què tracta el projecte.
SESSIÓ 1
La primera sessió del projecte, consisteix en la presentació del mateix projecte a l'alumnat. Per a fer-ho es duran a terme diferents activitats per tal de saber quin és el coneixement previ sobre el tema que té l'alumnat, quins són els seus interessos i a partir d'aquí acabar d'enfocar el projecte. A continuació s'expliquen cada una de les tasques que es realitzaran en aquesta sessió.
La primera activitat serà la que s'encarregarà d'introduir la unitat didàctica. Abans d'explicar els continguts i tot el que es treballarà en aquesta, als alumnes tan sols se'ls hi dirà que el tema és l'agricultura. La primera activitat s'anomena Mail box, consisteix en què l'alumnat ha d'escriure en una peça de paper, de manera individual, que els agradaria aprendre relacionat amb l'agricultura i dipositar-ho a la bústia. Aquestes aportacions ens serviran per saber quins són els aspectes que més interessen a l'alumnat i un cop acabat el projecte, a l'última sessió, recuperarem aquests papers i mirarem si l'alumnat ha après allò que volia saber o no. En les imatges que trobareu a continuació, podeu veure el resultat de l'activitat un cop realitzada.
Mail Box
Mail Box
Mail Box
Mail Box
1/4
Per a presentar de la seqüència didàctica als alumnes, s'utilitzarà un esquema visual (material de creació pròpia) on s'expliquen els objectius del projecte, els continguts, els mètodes d'avaluació i producte final. També es mostrarà un model del producte final realitzat per la mestra, perquè els alumnes puguin veure i analitzar quin serà el producte final del projecte. Que com bé s'indica a la descripció del projecte, és un Lapbook que realitzaran per grups de treball. Per presentar tots aquests aspectes s'ha utilitzat el següent esquema visual (si cliques a la imatge, et dirigirà a l'esquema de creació pròpia):
​
Una altra activitat que es portarà a terme en aquesta sessió és l'assignació de grups i dels rols corresponents. En aquest projecte es treballa amb grups cooperatius i cada alumne té un rol assignat segons les seves capacitats i habilitats. En aquest cas els grups van ser creats per mi mateixa, amb la supervisió de la tutora del centre. Cal tenir en compte que a la presentació del projecte (explicada prèviament) ja s'ha informat als alumnes que el projecte es fa amb grup i s'han concretat quines són els aspectes importants en el treball en grup. Per tant, cal explicar quin és el paper de cada rol i remarcar la importància del treball en grup. Així com ensenyar l'organització dels grups i els rols. Per a l'explicació d'aquests aspectes, vaig crear un esquema per explicar les principals tasques de cada persona. A més a més, es van crear insígnies dels diferents rols, on cada alumne tenia escrit quin era el seu rol i les seves funcions.
​
Insígnies rols
Esquema grups cooperatius
Per introduir el concepte d'agricultura en el projecte, en els grups de treballs es farà una pluja d'idees utilitzant Answer Garden. Cada grup tindrà una tauleta, on hauran d'escriure aquelles paraules o frases que relacionen amb el concepte d'agricultura. Per a evitar possibles problemes, primer tots els grups pensaran que els suggereix aquest terme, després s'introduiran les tauletes i podran escriure les paraules o frases escollides. Aquesta activitat estarà molt pautada, ja que és un grup que no està acostumat a utilitzar aquests tipus d'eines per a la recerca d'informació. Aquesta activitat permet a la mestra saber quins són els coneixements previs sobre l'aspecte central del projecte, que és l'agricultura, que tenen els alumnes. A continuació podeu observar el resultat de l'activitat. De fet, es pot apreciar que com està feta pels estudiants, ja que hi ha paraules incompletes o que tenen faltes d'ortografia.
Un cop l'alumnat ha realitzat l'activitat, es fa una posada en comú de totes les idees aportades pels diferents grups. Cada grup farà un breu resum d'aquelles paraules que ha escrit i explicarà el perquè. Un cop llegides totes les paraules ens fixarem en aquelles que tenen una mida més gran, ja que això significa que han estat introduïdes al programa per més d'un grup. A continuació decidirem quines són aquelles paraules que estan més relacionades amb el terme agricultura i crearem una definició conjunta.
​
Per finalitzar la sessió s'omplirà una rúbrica d'autoavaluació del treball en grup. Per a fer-ho, primer es llegirà conjuntament aquesta rúbrica i la mestra s'assegurarà que els alumnes entenen els diferents aspectes a analitzar, a continuació s'omplirà una rúbrica com la següent per cada grup.
SESSIÓ 2
La primera activitat que és realitzarà en aquesta sessió es la introducció dels conceptes que es treballaran en la sessió: on es conrea, varietat de conreus (monocultura i policultura) i necessitat d'aigua (secà i regadiu). Per a treballar aquests aspectes es realitzarà un treball per racons, en els quals els alumnes treballaran diferents habilitats cognitives. Així doncs, es procedirà a l'explicació de l'organització de la sessió als alumnes. S'explicarà també com funcionen i que s'ha de fer a cada racó. Per tal que s'entengui bé, es projectarà una representació visual de l'aula a la pissarra perquè vegin cap a on han de rotar i facilitar l'explicació de l'activitat.
Com és un grup en el qual a vegades costa treballar amb un to de veu adequat, la mestra utilitzarà diferents recursos en les sessions per tal de moderar aquest aspecte. En aquesta sessió s'introduirà el semàfor del comportament als alumnes. A més a més de moderar el to de veu, la tècnica del semàfor també permet que l'actitud de l'alumnat millori.
Racons de l'agricultura
El primer racó treballa on es conrea i de quins tres factors depèn l’agricultura (el relleu, el sòl i el clima). L’activitat consisteix en que cada alumne té una peça de puzle on hi ha un breu paràgraf d’un text. Cada peça correspon a una part del text que formen el conjunt de totes les peces i que parla sobre els factors dels que depèn l’agricultura. Cada alumne només pot llegir la seva peça i després sense ensenyar-la als companys, ha de ser capaç d’explicar amb les pròpies paraules el que hi diu. Un cop tots els alumnes han exposat el contingut de les seves peces han de raonar quin creuen que és l’ordre d’aquestes (tenint en compte els connectors del text que ajuden a veure quin és l’ordre). Per tant hauran de reconèixer qui té la primera peça que correspondria a la introducció, i així anar creant el conjunt del text. Un cop tenen clar l’ordre i al col·locar les peces de puzle veuen que coincideixen el que han de fer es relacionar entre tots cada peça de puzle amb unes altres peces on hi ha imatges que il·lustren el que hi ha al text. Un cop creuen que el puzle és correcte, tant pel que fa al text com a la imatge, els alumnes hauran de llegir una flashcard que tindran en forma de pissarra on està escrit el text com ha de ser i comprovar si ho han fet igual.
El segon racó treballa com es classifiquen els conreus segons la varietat de productes que s’obtenen en un territori. Per tant, es focalitza en la varietat dels conreus, és a dir la monocultura i policultura. Per realitzar aquest racó primer els estudiants llegiran una “flashcard” a on explica les diferencies entre aquests dos termes i les seves característiques.
A continuació tindran diferents imatges que corresponen a diferents tipus de conreus i apart tindran els noms dels diferents conreus i les hauran de relacionar. Per exemple, en la següent imatge podem observar un camp de conreus on hi ha plantació de blat, per tant l’alumnat haurà de relacionar la imatge amb el terme “blat”.
En canvi a la següent imatge veiem un camp amb diferents conreus, per tant hauran de relacionar la imatge amb el nom dels diferents productes que s’hi conreen.
Un cop han relacionat totes les imatges amb les paraules corresponents hauran de classificar segons si la imatge correspon a un conreu de monocultura (un sol producte) o de policultura (més d’un producte).
El tercer racó treballa les característiques del conreu de secà i de regadiu. Per a treballar els continguts s'utilitzarà l'estructura del Lógico Piccolo. Hi haurà dos models diferents de plantilles a on es treballaran diferents aspectes relacionats amb el conreu de secà. En les plantilles demanarà a l'alumne que respongui a quin tipus de cultiu corresponen les diferents imatges, relacionant així els albercocs amb el cultiu de fruites com a conreu de secà per exemple. Abans de fer l'activitat, els alumnes hauran de llegir una "flashcard" que té la forma d'una pissarra on s'expliquen les característiques del conreu de secà i de regadiu. També explica com saber si un conreu pertany a un grup o a un altre i en dona exemples. De la lectura i la comprensió de la "flashcard" dependrà la realització de l'activitat principal.
Per acabar, l'alumnat treballarà les característiques dels conreus de regadiu. És a dir, el fet que l'aigua per a regar aquests conreus s'extreu del subsòl els rius i els pantans. L'aigua es condueix fins als camps per mitjà de séquies, canals, canonades o aspersors. Per a treballar aquests aspectes en el racó els alumnes es trobaran una "flashcard" on explica les principals característiques dels conreus de regadiu, que hauran de llegir de manera conjunta. Un cop llegit es trobaran amb un text instructiu que hauran de seguir. Aquest els explica pas a pas l'activitat que han de fer que consisteix en la plantació de dos conreus de regadiu i l'anàlisi d'aquests amb la llibreta d'investigació (material de creació pròpia).
Per tant en aquest racó, es portarà a terme un experiment on cada grup plantarà en un got de plàstic llenties i en un altre mongetes. Hauran de regar-lo i omplir una llibreta d'investigadors, on hi ha una fitxa d'anàlisi de la plantació. En els següents dies després de la realització d'aquesta sessió, els alumnes hauran de fer un seguiment amb la llibreta d'investigació per analitzar com creixen aquests llegums.
Un cop acabada l'activitat dels racons, els alumnes ja hauran estat introduïts als principals conceptes relacionats amb l'agricultura que es reforçaran durant tot el projecte. A continuació es realitzarà una activitat per grups per fer la presa de decisió. Com que cada grup haurà de convertir-se en expert d'un tipus de conreu, primer cal saber sobre què volen ser experts, per aquest motiu cada grup triarà quatre opcions, per ordre de preferència del tipus de conreu que els agradaria investigar. Per fer-ho d'una manera més atractiva, la professora els donarà el contracte dels experts que hauran de llegir, omplir i firmar assegurant que accepten fer una recerca i el compromís que això implica.
SESSIÓ 3
A partir de la tercera sessió ja es començarà a treballar per grups en la recerca d'investigació sobre el conreu en el qual es convertiran en experts. Després d'haver omplert en la sessió prèvia el contracte d'experts, la mestra els haurà assignat un conreu a cada grup i aquest serà el conreu sobre el qual buscaran informació i dissenyaran el Lapbook. Per tant, aquesta sessió es durà a terme a l'aula d'informàtica. Com el grup amb el qual s'ha realitzat el projecte, no estan massa acostumats a utilitzar aquesta eina de recerca i no la dominen gaire, la mestra proporcionarà un full instructiu on posa pas a pas el que han de fer els alumnes. Cada grup de treball, que com s'ha indicat anteriorment està format per 5/6 alumnes, es dividirà en dos subgrups per tal de buscar diferents aspectes sobre el conreu que investiguen.
Per tant, el primer que es farà en aquesta sessió és l'explicació del procediment per a la recerca informació, és a dir, informar els alumnes que cada grup de treball es dividirà en 2/3 subgrups. Els membres de cada subgrup seran els encarregats de buscar un dels aspectes que ells mateixos van decidir que volien saber sobre el tipus de conreu a la sessió anterior.
A continuació, a cada subgrup se li donarà un paper amb les instruccions a seguir. És a dir, l'explicació pas per pas des que obren l'ordinador fins que el tanquen. En aquestes instruccions els estudiants tindran la pàgina web d'on han d'extreure la informació, llegir-la i en un document de text explicar-la amb les seves pròpies paraules. El full d'instruccions varia en cada grup, ja que la pàgina web i els aspectes de recerca són diferents però a continuació teniu un exemple de com és el full.
Un cop els alumnes han llegit els aspectes de la pàgina web indicats hauran de completar un document Drive, que la mestra haurà creat per a cada subgrup. En el qual es fan diferents preguntes sobre aspectes que els alumnes han llegit en la pàgina web consultada. Aquesta informació que hauran de respondre al document de text, serà la que després els servirà per crear el Lapbook sobre el seu conreu. Perquè quedi més clar, si feu clic en el següent botó podreu veure un dels documents completats per un subgrup en la realització del projecte.
Quan tots els subgrups hagin trobat la informacció que corresponia a cadascun, es juntaran de nou amb el grup de treball i compartiran explicant el que han trobat.
Per acabar la sessió, es realitzarà una activitat anomenada "Exit tiquet", a més de ser una activitat per concloure la sessió és un instrument d'avaluació que ajudarà a la mestra a saber quin és el grau de comprensió del projecte que té fins ara l'alumnat. L'activitat consisteix en que a cada alumne se li ha donat un tiquet a l'inici de la classe i a la sortida han de donar "l'exit tiquet" a la mestra, qui li preguntarà alguna qüestió relacionada amb els temes que han estat cercant en la sessió. Per poder sortir de l'aula han de respondre correctament la pregunta que la mestra els faci.
SESSIÓ 4
A partir de la quarta sessió, comença la creació del producte final. Per tant, el primer que es farà serà introduït de nou (ja que ja s'havia ensenyat) a l'alumnat el producte final. Per tal de fer-se una idea el més aproximada possible, sobre què és un Lapbook, es farà una observació i descripció conjunta d'un exemple que la mestra aportarà a l'alumnat (material de creació pròpia). També s'explicaran els criteris que es tindran en compte a l'hora d'avaluar el producte final. En la presentació, també s'explicaran les tècniques plàstiques que es poden utilitzar per crear els diferents apartats del Lapbook així com dels materials que es poden utilitzar.
Un cop explicat, conjuntament tots els grups pensaran quins són els passos per a crear el Lapbook i quines tasques implica. Aquests els escriurem a la pissarra i serà una manera de facilitar a cada grup com dividir la feina. A continuació per grups hauran d'escriure en un full quines informacions inclouran en el Lapbook i fer un esborrany sobre l'organització d'aquest. Quan la mestra comprovi que la selecció de la informació és adequada, ja podran començar amb la realització del producte final, tenint en compte el que s'ha explicat prèviament sobre com dividir les tasques. Per tant, els alumnes iniciaran la creació de manera autònoma del Lapbook per grups de treball amb el suport de les mestres. Per a poder fer aquesta activitat, els alumnes disposaran de plantilles per a la creació d'alguns apartats del Lapbook i diferents materials per a la creació del Lapbook (cartolines i fulls de colors, papers de scrapbook, chalkmarkers, adhesius i altres materials d'escriptura).
​
Per finalitzar la sessió s'omplirà la rúbrica d'autoavaluació del treball en grup, que també es va utilitzar en la primera sessió. Per tant, només caldrà recordar alguns aspectes, ja que els alumnes ja coneixen el funcionament d'aquesta.
SESSIÓ 5
En la cinquena sessió és continuarà amb la creació del Lapbook, per tant el funcionament serà molt semblant a la quarta sessió. Així doncs, s'iniciarà la sessió amb la recapitulació sobre les tasques que es van decidir que implicava un Lapbook i repartiment d'aquestes entre els membres del grup. Es continuara amb la creació de manera autònoma del Lapbook per grups de treball.
Mentre cada grup va acabant el Lapbook hauran de pensar una pregunta per a fer els companys en l'última sessió sobre el conreu que ells estan treballant, i la qual es pugui respondre llegint el seu producte final. El motiu d'aquesta pregunta és que a la sisena i última sessió es farà un concurs de preguntes, les quals seran creades tant per la mestra com pels alumnes. És per això, que cada grup haurà de pensar una pregunta relacionada amb el seu conreu i donar tres possibles respostes de les quals tan sols una és certa.
Per acabar la sessió, els alumnes faran una avaluació del grup de treball i del producte final del mateix grup. Però aquesta vegada l'avaluació serà individual, per tant, cada alumne analitzarà les tasques que ell o ella ha realitzat.
SESSIÓ 6
L'objectiu de la sisena i última sessió és fer un tancament d'aquest projecte. Per tant, s'iniciarà la sessió amb la introducció i l'explicació del procediment de l'última sessió de la unitat didàctica. En aquesta per grups es llegiran els productes finals que han realitzat els altres grups sobre diferents conreus. A continuació cada grup omplirà una taula de coavaluació sobre el producte final de cada grup, tenint en compte aquells aspectes que es van dir en les sessions de la creació del Lapbook que havien de seguir els productes finals. Prèviament a l'anàlisi dels diferents productes finals, es donaran 15 minuts a tots els grups perquè acabin els Lapbooks si encara falta afegir algun aspecte o els decorin perquè siguin més vistosos.
L'activitat principal de tancament de la sessió serà un concurs de preguntes, que es farà amb el programa Kahoot (creació pròpia). Per tant, el que s'haurà de fer és explicar als alumnes ell funcionament del programa Kahoot, què han de fer i com funciona, ja que és una eina que aquest grup no ha utilitzat mai. De fet, algunes de les preguntes d'aquest concurs seran les que els alumnes hauran creat a la sessió prèvia sobre els seus conreus. Per tant, aquells grups que s'hagin llegit atentament els Lapbooks dels companys seran capaços de respondre-les correctament. A més a més també s'inclouran altres preguntes relacionades amb les diferents sessions que s'han fet al llarg del projecte. Així doncs, tenint en compte els continguts que estan implícits en els diferents Lapbooks, els alumnes hauran de respondre amb els grups de treball un Kahoot per demostrar que han llegit els productes dels companys i que han entès tots aquells aspectes treballats al llarg del projecte.
Per acabar el projecte, obrirem la bústia a on a la primera sessió els alumnes van escriure tots aquells aspectes que els intrigaven i que volien aprendre en referència a l'agricultura. El que haurem de fer és analitzar quines peticions s'han treballat i quines no s'han pogut realitzar. Aquesta activitat servirà com a cloenda del projecte i permetrà que els alumnes expressin qualsevol dubte o aportació pel que fa al projecte de l'agricultura.
Finalment, com que el projecte realitzat ha estat creat per servidora, que és una mestra en pràctiques, els alumnes de la classe de 4t B, hauran d'omplir la següent avaluació per tal d'analitzar la feina realitzada per la mestra.
II. atenció a la diversitat
Perquè un projecte atengui a la diversitat, primer cal que sigui competencial, perquè si no ho és, no es podrà atendre a la diversitat. Tenint en compte els coneixements adquirits al llarg de la carrera, sobretot en les assignatures que fan referència a l'àmbit de la psicologia de l'educació, he utilitzat per a la creació de la present seqüència didàctica la Guia Compea. Aquest és un recurs didàctic que facilita l'ensenyament basat en competències a l'hora de dissenyar les seqüències. Amb l'objectiu de potenciar l'aprenentatge de competències, l'atenció a la diversitat i fomentar la motivació. Per tots aquests motius, per dissenyar la seqüència didàctica i assegurar-me que fos competencial he revisat que les vuit fases de la Guia Compea es complissin en aquest projecte.
Cal tenir en compte que per atendre a la diversitat a l'aula s'ha de promoure l'equitat i la inclusió de tot l'alumnat. Per tant implica que s'han d'oferir diferents metodologies i estratègies d'aprenentatge. Per aquest motiu en el projecte s'ha intentat que es diversifiquessin les metodologies utilitzades.
Al llarg de la seqüència didàctica trobem diferents accions per atendre a la diversitat tot i que les principals són les següents:
Les diferents presentacions que es realitzen són visuals, per tant combinant diferents elements que complementen el text. D'aquesta manera els alumnes amb més dificultats en el llenguatge podran entendre les idees presentades.
​
L'agrupació dels estudiants: els grups creats, els quals s'utilitzaran durant tota la seqüència didàctica estaran formats per alumnes amb diferents nivells cognitius, habilitats i capacitats.
Cada alumne tindrà assignat un rol (assignació a càrrec de la mestra), en el qual ell se senti còmode i el qual pugui realitzar segons les seves capacitats i habilitats. D'aquesta manera tots els alumnes podran aportar coses al grup de treball.
​
Diversificació dels tipus de tasques per treballar els diferents continguts de manera més diversa. En els racons per exemple, es treballa en un des del vessant més lingüístic, en l'altre des de la més naturalista i per últim des de la més plàstica o creativa. A més a més, els materials utilitzats són visuals i permeten l'autoexploració.
III. INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ
En aquest projecte es porta a terme una avaluació formativa. La qual té com a objectiu valorar el que s’està desenvolupant a classe, observar si els continguts i les activitats són les més adequades per ajustar la intervenció educativa a les necessitats que es detecten. Aquest tipus d’avaluació ens permet la revisió permanent del procés educatiu. Així doncs es pretén que l’alumne/a construeixi un bon sistema intern de control i el millori progressivament en el seu procés d’aprenentatge.
Aquesta avaluació es realitzarà durant tota la seqüència didàctica, de manera contínua al llarg de tot el procés d’aprenentatge. No només tenint en compte el producte final, tot al contrari, fent una anàlisi de la realització de les diferents activitats que formen el conjunt de la seqüència.
Per tant no només avaluarà la mestra sinó que també s’avaluaran els alumnes a ells mateixos. De fet, en l'explicació prèvia de les sessions s'ha pogut observar que les rúbriques d'avaluació es realitzen per diferents agents. Ja que en aquest projecte proposo utilitzar una varietat d’instruments d’avaluació que s’adeqüen a diferents activitats determinades. Aquests ajudaran a valorar la seqüència tenint en compte no tan sols el resultat final sinó el procés d’aprenentatge que s’ha seguit. Per a fer-ho possible, es valoraran continguts referents als coneixements conceptuals, procedimentals i actitudinals.
Els diferents instruments d'avaluació que s'utilitzen en el projecte, la majoria esmentats prèviament, són els següents:
​
Rúbrica d'autoavaluació en grup
​
Rúbrica d'autoavaluació individual
​
Rúbrica de coavaluació
​
Rúbrica d'avaluació de l'Helena com a mestra
​
Exit tiquet
​
Kahoot de l'agricultura
​
Graella d'observació per part de la mestra
IV. PRODUCTES FINALS
En les següents imatges podeu observar el producte final del projecte. És a dir, els Lapbooks creats pels diferents grups de treball. Aquests ens permeten apreciar com els diferents continguts del projecte es veuen reflectits en el producte final.
bottom of page